La família Bélier i la sordesa

Sí! Avui anem al cine!!

I anem a veure…”La família Bélier”, una pel·lícula francesa del 2014 i del director Eric Lartigau.

I per què aquesta pel·lícula? Doncs per un senzill motiu, perquè tracta d’una manera molt especial la sordesa, que afecta aproximadament a unes 12.000 persones a Catalunya.

La sordesa és la manca de la capacitat auditiva, de l’oïda i és també coneguda com hipoacúsia. Hi ha diferents graus de sordesa, pot afectar a una o ambdues orelles, pot ser transitòria o definitiva, des del naixement o adquirida, i existeixen alguns tractaments per pal·liar la seva afectació.

El film de la “La família Bélier” tracta d’una família composta per quatre persones que són totes sordes, excepte la filla Paula de 16 anys, que hi sent i que té un do especial pel cant, fet que els seus pares no poden apreciar. Durant tota la pel·lícula es tracta les dificultats que en te la família, però també la capacitat de superació de tots ells i de fer que la seva discapacitat no els impedeixi portar una vida normal i acceptar nous reptes. Tot això, amb uns tocs d’humor molt especials i amb moments que ens fan reflexionar sobre què senten les persones amb hipoacúsia.

Al voltant de les persones sordes s’ha creat una cultura de la sordesa, com explica el professor Jack Gannon de la Universitat de Gaulladet a Washington D.C. L’única Universitat al món que té els seus programes educatius dissenyats per a persones sordes.

“La cultura sorda és un conjunt de comportaments i percepcions apreses que donen forma als valors i normes de les persones sordes basant-se en les seves experiències compartides o comunes”.

Els anys 60 es van iniciar unes corrents de pensament on es parlava de les persones sordes com una “minoria lingüística”, en lloc d’una persona amb una discapacitat. I és que una persona sorda no té més desavantatges davant la societat que la que tindria un oient que desconegués la llengua d’aquell territori. La persona oient podria aprendre la nova llengua, i la persona sorda utilitzaria un altra manera de comunicació lingüística mitjançant la comunicació gestual.

Com veieu, és un tema molt interessant i hem de començar  a deixar de banda el concepte de discapacitat com una “anormalitat” i, senzillament, hem d’acceptar les diferències de les capacitats de les persones. En algun o un altre tema, tots som una mica “discapacitats”.

Podríem escriure molt sobre el tema, però com volem centrar-nos en la pel·lícula us deixem el tràiler perquè us animeu a anar a veure-la.