Avui us volem parlar d’un problema de salut que afecta al voltant de 2,2 milions de persones a Europa, és la malaltia inflamatòria intestinal.
La malaltia inflamatòria crònica inclou diferents patologies, com per exemple la Malaltia de Chron i la Colitis Ulcerosa, però també es pot donar aquesta malaltia en persones ostomitzades, colectomitzades parcialment o totalment i aquelles persones intervingudes d’un càncer de recte.
Aquestes malalties no entenen d’edat, ni de sexe ni de condicions físiques, i no se’n lliuren ni els superherois. Un dels principals símptomes és la necessitat urgent d’anar al lavabo. Us podeu imaginar com aquest fet pot condicionar la vida i les relacions socials de les persones que la pateixen. No saber en quin moment hauràs de necessitar anar al lavabo, si estarà disponible, si hi haurà cues, si podràs resistir o fins i tot si pots acabar embrutant-te la roba.
És per aquest motiu, que l’any 2013 es va iniciar un projecte de sensibilització de la població envers aquest problema, liderat per l’Associació de Malats de Chron i Colitis Ulcerosa de Catalunya ( ACCU Catalunya ) i la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital Universitari Dr. Trueta de Girona.
El projecte té el nom de “No puc esperar” i neix amb els objectius de:
- Facilitar l’accés ràpid i de manera gratuïta als lavabos als pacients en qualsevol lloc i sempre que ho necessitin.
- Conscienciar la societat sobre les malalties inflamatòries intestinals i les necessitats que tenen qui les pateixen.
Podreu trobar més informació sobre el projecte i la seva implementació en el següent enllaç .
En altres països europeus ja han iniciat actuacions de sensibilització, per exemple a Gran Bretanya, que mitjançant una sol·licitud acreditada, lliuren a la persona una clau “mestre” que permet accedir als lavabos públics que estan tancats.
A Bèlgica o França ja hi ha una sèrie d’establiments que s’adhereixen i es comprometen a deixar anar al lavabo als portadors de la targeta identificativa.
Però el país que ha anat més lluny és EUA que van arribar a fer una llei d’accés al lavabo (Restroom Access Act) o conegut com a “Allys Law”. Té aquest nom en referència a una noia, l’Ally Bain, que va promoure la llei.
L’Ally, una adolescent de 14 anys d’Illinois, patia de la malaltia de Chron. Un dia mentre es trobava amb la seva mare en una botiga comprant, va notar la necessitat urgent d’anar al lavabo. Va demanar permís i els treballadors de la botiga li van negar l’accés al lavabo, provocant que l’Ally acabés embrutant-se la roba i patint una situació molt vergonyosa per ella.
La seva mare es va prometre que això no tornaria a passar i amb l’ajut de polítics van iniciar el redactat d’un projecte de llei que va rebre el suport d’altres polítics i de famosos. La llei es va promulgar a l’agost del 2005.
Esperem que si ets propietari d’un bar, si tens una botiga, si treballes en un museu o lloc públic, en definitiva si treballes en un lloc de cara al públic, no li neguis mai a una persona l’accés al lavabo!!!
Qualsevol de nosaltres podríem trobar-nos en aquesta situació i no crec que ens agradés que ens neguessin l’accés al lavabo.