Un petit relat sobre lactància

allaitement 2

Ankolie Jeunesse

Al grup de lactància del nostre centre sovint es donen situacions molt emotives. Els professionals que portem el grup tenim la sort de poder compartir amb les famílies aquests moments tan rics de sentiments i emocions, de vegades ambivalents.

Avui volem compartir amb vosaltres aquest preciós relat que una participant del grup ens ha volgut regalar:

“Diuen que, quan una dona es transforma en mare, desenvolupa uns superpoders únics: viure i somriure sense pràcticament​ haver dormit, desenvolupar la paciència infinita, interpretar els gestos del nadó fins a entendre què necessita, i entre ells, un d’espectacular, ser capaç d’alimentar-lo. Aquesta és la teoria, però de vegades no sempre es compleix, almenys, al principi. Això li va passar a la protagonista d’aquest conte breu… Quan va néixer la seva petita, va intentar exercitar aquest superpoder que se li pressuposava. Tanmateix, res va ser com havia esperat i no era capaç d’alletar la seva cria. Era possible que ella no hagués estat beneïda amb aquell superpoder? El va buscar per tot arreu, però era incapaç de trobar-lo i això la va sumir en una certa tristesa. Sabia que en el món en què vivia no era necessari aquell poder perquè la seva filla pogués sobreviure; existien alternatives per veure-la créixer, no com en societats ancestrals o en d’altres d’actuals. Tanmateix, ella sentia que no podia defallir en la recerca d’aquell poder, no perquè volgués convertir-se en una heroïna –totes les mares ho són independentment de com alimentin als seus fills–, sinó perquè simplement volia regalar-li aquell elixir de vida a la seva petita. I després de molt buscar, quan ja gairebé es donava per vençuda, va trobar, per casualitat, un conclave de dones sàvies i intel·ligents. Elles li van recordar que el seu poder seguia intacte en algun racó del seu interior i van decidir ajudar-la en aquell camí fins a trobar de nou la fe perduda en els seus pits com a donadors de vida. El camí no va ser fàcil, atès que moltes proves van haver de superar tant el nadó com la mare, però així va ser com al norantè dia des del naixement de la seva petita, aquella dona va recuperar completament el seu poder, i, el més important, la seva capacitat de creure en ella mateixa i en els processos naturals de la vida.

Aquest petit conte és la realitat d’algunes dones que s’enfronten al fet de donar el pit als seus fills i filles. La lactància materna es pressuposa com quelcom natural i innat, però no sempre és fàcil d’establir, o poden sorgir petits entrebancs un cop establerta. Això és el què ens va succeir a la meva petita i a mi. Per diverses raons, vam haver d’iniciar una lactància mixta amb tot el dolor del meu cor. No obstant això, comptant amb l’ajut i l’assessorament necessaris, vam aconseguir recuperar la tan desitjada lactància materna exclusiva.

aillatament3

I és que aquest ajut i assessorament existeix. De vegades, només és qüestió de buscar-los i d’intentar-ho. Nosaltres ho hem aconseguit –com molts altres casos que he tingut oportunitat de compartir– al meravellós grup de lactància del CAP de Sant Rafael. Em sento molt afortunada per haver trobat un espai, un conclave de dones sàvies i intel·ligents, on m’han aconsellat amb afecte i respecte fins a aconseguir allò que desitjava. El primer dia que vaig entrar al grup de lactància ho vaig fer amb llàgrimes als ulls per la tristesa i desorientació que m’envaïa. L’últim dia que hi vaig assistir, també ho vaig fer amb llàgrimes, però d’agraïment per tot el que he viscut i compartit.

Per això, si estàs en una situació crítica envers la teva lactància materna –o senzillament, vols compartir la teva experiència amb altres mares– busca, investiga i troba el teu propi conclau de dones sàvies i intel·ligents. Perquè és possible, perquè gràcies a elles aquest conte ha tingut un final feliç, i, potser, el teu també pugui tenir-lo. El camí no sempre serà fàcil, però si saps envoltar-te, recuperaràs el teu superpoder.

La Nadia i jo agraïm infinitament a les nostres fades padrines particulars d’aquest conte, la doctora Hortensia i la infermera Romina, i a tot l’equip del servei pediatria del CAP Sant Rafael, per donar suport a la lactància materna des del respecte i a totes aquelles meravelloses mares amb qui he coincidit al grup les quals ens han acompanyat i recolzat en tot moment i de les que tant he après.”

Silvia G. Guirado

allatament3

Wyspianski

Anuncis

Quant a CAP Sant Rafael ICS

Centre d'atenció primària Sant Rafael de l'Institut català de la salut (ICS)
Aquesta entrada s'ha publicat en CAP Sant Rafael, Lactància materna i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un petit relat sobre lactància

  1. Retroenllaç: El elixir de vida, un breve relato sobre la lactancia materna | SilviaGGuirado

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s